Johnatan i Nàdia!!


Les comèdies gregues tenen una sèrie de trets comuns amb les comèdies actuals, però altres trets són completament diferents.

Característiques de la comèdia grega en general



  • Sempre l'acció recau sobre una acció que ha de dur a terme l'heroi còmic, i que finalitza amb l'èxit de l'heroi i la derrota dels seus oponents.
  • El cor entra en l'acció recolzant o posant-se en contra del protagonista que guanya contra els seus enemics. El cor ho acompanya en el triomf final encara que hagi estat en contra d'ell al començament de la història
  • Els personatges de la comèdia són contemporanis del poeta o personatges mitològics o de la història grega. També apareixen déus inventats o personificacions i els cors poden ser reals (cavallers, agricultors…), personificacions (núvols, granotes, ciutats…) o fantàstics (sàtirs…)
  • La comèdia normalment exposava i criticava sense miraments tot allò que irritava al poeta, dirigint-se al públic en un llenguatge que aquest entenia perfectament.
  • Així se succeeixen les crítiques a tots els temes que preocupa a la societat; se succeeixen les sàtires polítiques, literàries, la representació del llibertinatge, la reflexió sobre els mals de la vida, la degeneració dels costums i de la política…

Característiques de la comèdia d'Aristòfanes


  • Té grans dosis de fantasia.
  • Busca fer riure la gent del poble: el seu públic són camperols i ciutadans pobres, que se senten identificats amb el protagonista, de la mateixa classe que ells.
  • L'acció, al contrari que la tragèdia, se situa al món contemporani, i es fan constants referències a fets i personatges de la vida real.
  • Tothom està exposat a la burla i a l'insult: déus, herois i éssers mítics, polítics, i intel·lectuals com Eurìpides i Sòcrates, militars, un homosexual famós...
  • Aristòfanes hi expressa les seves idees polítiques: defensa la democràcia conservadora i la pau amb Esparta;
  • Una de les principals fonts de comicitat és l'obscenitat, amb abundants metàfores sexuals.
  • Aristòfanes mostra un domini absolut de la llengua. Sol fer servir un llenguatge col·loquial o vulgar, però en les seves paròdies recorre a l'argot del dret(paraules concretes daquest àmbit, dels metges, dels filòsofs o dels retòrics. És força habitual la paròdia de la tragèdia..
  • Els fragments lírics en els cors tenen un alt valor poètic.